+*+enYoRanÇa+*+

Trobo a falta aquells dies,

les hores sense fer res,

pero amb un somriure entre dents.

****

Podriem dir que tornaran,

peró no se sap quan.

Ara ha tornat ell ,

amb un aire fred.

****

Ell provoca als meus malsons,

llàgrimas i dolors.

Sense un perqué,

em fa que sentir malament.

****

Enyoro la alegria d'aquells dies;

als meus ulls brillar.

Esperu que tornis haviat ,

perqué així no puc està.

_TrsiStEzA&aLeGrIa_

LA MAL CASADA

El pare m’ha casada
amb un vell de cinquanta anys;
jo encara no en tinc quinze,
jo encara no en tinc tants.

El dia de la boda
me’n pensava alegrar;
en comptes d’alegrar-me’n
me’n vaig posar a plorar.

Me’n treia la cotilla
amb el llum a l’altra mà;
quan só despulladeta
no m’hi goso a posar.

Me’n dóna una empenteta
i al llit em va tirar;
a la matinadeta em diu:
-Nena, fes-te ençà.

En comptes d’acostar-m’hi
me’n vaig enretirar.
Me dóna una altra empenta
i a terra em va tirar.
L’endemà quan fou dia
al pare ho vaig explicar:
-Ai, pare, lo meu pare,
jo me’n vull descasar.

-Filla, la meva filla,
això no pot ser pas;
ne faran una quinta
que els vells hi hauran d’anar.

Amb els diners del vell
un jove pots trobar
i en podràs ser feliç
i en podràs disfrutar.

+*+OpiNiÓ+*+

No m'agradaria que m'obliguesín a casarme amb algú perqué o diu la meva família i per lo qual no m'agrada que su faguin a ningú. Crec que el camí de la vida las de fer tu no ta lan de fer, perqué la vida es teva o d'ells?¿?¿ ...et poden orienta peró res més. Diuen que el dines porten la felicitat, no depénd d'unh bé material si no de tu i el entorn. Pots ser ric comprarte moltes coses meterials peró emn cambi estas sól i trist sense ningú al costat , i pots se pobre i se feliç i valora tot molt més. La vida no només es el bé meterial si no la gent que t'envolta que et dona ànims que sempre esta quan ho necessitas aquest es el veritable bé de la vida .

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE

QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT

AB UNA PINTA DE MARFIL

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los de or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava

lo dolç combat, que ab estremada gràcia

aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava

i, temerós de alguna gran desgràcia,

de prendre'ls treves ganes me venien.

+*+ oPiNiÓ+*+

Quan parlem de contrast ekl prime que sens bé al cap es color negre y blanc, ja que es pot veure el contraste que tenen amb molta facilitat.Com el poema enterior em vist on se espresa molt bé. Aquest poema em sembla molt interasant perqué en ves de esta anamurat de la noia sembla que estic enamorat dels cabells, a causa que a la poesia esplica el fet que ell des de la finestra veia el seu cabells de atbetza peró mai s'escolta que parli en la noia ensí. Potser vol destacar aixó peró no estic molt segura de que pensa o opinar sobra aixó.

+*+ReS nO eS eL qUe SemBLa+*+

Certs cops, ens posem un mascara per amagar el sentiment o l'estet d'anim per no fer sufrir a les persones que ens emvolten. A vegedes volem intentar donar la impresior de ser algúna cosa que no som y al final ens acabem autodelatant-nos.
Molts cops creus que coneixes alguna persona a causa de haver viscut molts muments o que la des de que ets petit peró això no es veritat. Si en la nostra vida no ens acabem de coneix , tampoco pudem dir que coneixem a altres personas. A part moltes vegades al pensar que coneixem algú ens quedem desabuts quan de cop i volta t'arremet per la esquena.
Les coses no són com veiem a primera vista si no que dins hi ha molts factors que fa que sigui molt complex, no tan simple com els nostres ulls ens reflexen. La vida no és tant simple com la nostra vista ens arriba a ensenya, si no que hi ha molt més, que potser que mai acabarem de descubriru.

+*+AuSiàS MaRcH+*+

83_Sí co el malalt qui llong temps ha que jau

e vol un jorn esforçar-se llevar

e sa virtut no l’hi pot molt aidar,

ans, llevat dret, sobtament plegat cau,

ne pren a mi, que m’esforç contra amor

e vull seguir tot ço que mon seny vol:

complir no ho pusc, perquè la força em

tol un mal extrem atraçat per amor.

+*+OpiNiO+*+

En aquesta octàva es veu reflexada la comparació que es fa l'autor amb un malalt terminal que intenta fer un esforç per aixecar-se i al caura és fa més mal.Jo no hi estic d'acord en el que diu, ja que pot ser timit i tindré por de ser rebutxat, peró mai dir que no podràs, que acabaras més ferit, perqué si no ho intentes com ho pots saber...Pots està quiet al llit malat molt temps, peró, encara que tinguís por a caura un altre cop com l'última vegada,ho vas intentant i cada cop et fa menys mal, fins que pot ser un dia et puguis torna a estar dret.El que mai s'ha de fer és perdre la esperança pensar que no sortira bé, perqué pensa-n'ho que conseguiràs res, més que aquest dolor. Has de seguir endebant i enfrontar-te amb els obstacles que et trobis. Perqué quiet, dupto que solucciónis res, a part de sufrir i tindré tot el dolor al teu interior.

+*+ToBaDoR+*+

Angel Martin Miguel José Garcia _ va ser un trobador el cual destacar per lo bó que era, però es morir molt jove a causa de la seva història. Era un casamenter, un día anar una gran festa y entre la gent d'alt estandig és fixa en una dama que estaba acompañada per Don Guardan, un home que sempre estaba rodejat de dones a cause de les riqueses que tenia i comentaven que li havia donat varies vegades al salt a la seva dona i que ella ho sabia peró es negava a dir algo a cause el interes per la seva riquesa. L'Angel pensava qu era la seva acompanyant la agafar quan estigue sola per espresa el que senti el primer cop que la veie, ella no se sap vem bé perqué has va admirar per la forma en que li digué o bé el que argumentava, també pogués ser per les dues coses.Començaren una relació de amants encara que ell no s'havia amb qui era casada de veritat. Pasa el temps i correrent noticies de que un noble havia descobert que la muller li fer el salt, Angel no li presta cas fins que Elisa, él nom de la bella dama li digué que fou el final que el seu marit s'havia enterat. Ella torna al les vseves tota triste mijt plorant i abans d'arribar a la seva habitació es troba al seu marit que li pregunta on era , ella deixa uns minuts en blanc i intenta posa una escusa que en definitiva no li va servi. Elisa desidi confesa que tenia un amant i que ja no estaba enamorada d'ell, Guardan li demanar el nom del seu amant per matar-lo i així netejar al seu nom , ella es nega i Don Guardan decidi q si no moriría ella . Elisa seguint fidel desidi morir per amor que viure pensant que savia mort el seu cort junt al seu amor. Morir penjada debant del poble. Angel espantat per la multitut que es diriguia a la plaça anar a veure que pasava a la plaça, esquivar la gent i veie el cadaver de la seva estimada tot plorant de dolor amb el cos d'ella entre les mans anar a las terres del espos de la difunta per diqueé que el mates a ell també que fou el culpaple de tiot , pro tot i les seves supliques Don Guardan li nega digué que havia de sufrir tot aquell dolor pel que hage fet. Angel Marti Miquel Jusep Garcia , agafa la seva daga la clava al cadavar del seu emor i li tregue el cor el pusisunar junt al seu pit y clavar la seva daga seguit d'un crit de dolor. Tot i que haguésin mort el seus cors estaven units per sembre i per aixó ell decidí mori així , per espresa el seu sentiments.

+*+SóC aLgÚ?¿?¿+*+

Sóc algú? Si no hi estigués algú és donaria conta? La veritat, és que crec que poques persones, que desempagarse de mi seria més un favor no, que un altre cosa. No se per que dic aixó potser per que ho penso moltes vegades i mai matreveixo a diro. També em trobaria a falta alguna d'aquelles personas que no si identifican amb mi pro que moltes vegades m'han útiliza per el seu fi. Crec que si no hi estigués demá tot seria igual. Si algú llegeix aixó que como és pot s'haver serán poques personas dirant que tinc molt poca autostima o algúna cosa semblamnt, no és aixó només penso que si m'anes aún altres escola, em moris o no hages existit mai tot seria igual sense cap miníma moidificació.Pot se ho dic per qué m,oltes vegades em sento en mitj d'una discurció entre amiges o altres i penso que si no hi erstigués no hauria passat res, perqué majoritariament creu molts probklemas per una cosa que nop hi hauria de haverí.A vegades em poso a pensar i penso tot el que faig malament si aixó ho e fet bé , si lo altre a sigut culpa meva , per aixó dic moltes vegades que pensa és dulent (no al estudiar , si no en els meus pensaments).

+*+BoIg PeR Tu (SaU) +*+

En la terra humida escric:

"nena estic boig per tu"

em passo els dies esperant la nit.

Com et puc estimar

si de mi estàs tant lluny

servil i acabat

boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veig

reflexada la teva llum,

me la beuré,

servil i acabat

boig per tu.

Quan no i siguis al matí

les llàgrimes es perdran

entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum,

servil i acabat

boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veig

reflexada la teva llum,

me la beuré,

servil i acabat

boig per tu.

+*+ QuÈ èS aMoR?¿?¿+*+

295_Foll,digues : què ès amor?Repòs que l'amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual es pus prop amor: o a llibertat, o a servitud.

Ramón Llull (1232?-1316):Llibre de l'Amic e Amat

+*+OpInIo+*+

En quest text expresa que l'amor se dé quilibra d'algúna manera .Vol reflexa que per una parte pots ser lliure de la nmanera depresar ser sentiments capa l'alttre persona , peró no es una llivertat se ser una persona lliura si nu que tens una llibertat diferent ,al fragment el cual diu aixó "e a los serfs dóna llivertat" , la llivertat en aquest cas és com si lis dónes algúna cos que no tenian abans , com si fós un pas més enllá. Deprés diu a un altre fragments "qui los francs met en servitud" , amb aixó dóna pensr que si ets lliure l'amor fa que tingui sertes reponsabilitats , d'una forma tindré que modera sert espectes tindré que esta procupate per l'altre persona i que deixis de ser lliure de tot, com abans

+*+QuI SóC?¿?¿+*+

Podria ser,

miles de coses des de un animal fins a una partícula d'aire . Perqué sóc així? Perqué no sóc com el veí?Perqué existeixo? em podria fer miles de preguntes sense trobar una resposta qué es consideres lògica

.La veritat de vegades arribo a pensar ,qué si en veritat som él que diem se o és el producta de la nostre mente , pot ser aixó numés és un somni d'una altre vida relativa i diferent , ect. Mai podem s'haver que pasarà, el dia de demá ; pot ser sóc feliç o pot ser sóc trista, depénd de algú en especial o del meu ser de com sóc, qué em fa actuar diferent de cara a la vida .La gente pensa qué tots som igual com els grans de sorra d'una platje pot ser esteriorment és veu així , peró , si et fisas , cada gra de sorra te algún aspecte que el fa diferent : color, grandaria , forma ,etc. Aquest és un bon exemple , podem dir, pot sembla igual dintre d'un grup de personas peró dins d'aquest som diferent sóc diferent pot ser en petits detalls peró aixó fa que tingui un sert valor a la vida , que no i sigui per esta com un gra de sorra a la platje. Sóc una persona cm tu , un animal como amb els quals arribem a comviurei , sóc un ésser viu dins d'aquest món él qual visc.

PD: Qui en veritat sóc , és qui vuy ser !!

BENVINGUDA AL NOU BLOG DEL CRÈDIT DE LITERATURA!


Has entrat al nou blog del crèdit de literatura de l’Escola Isabel de Villena. Hi trobaràs activitats relacionades amb el que fem a la classe i també hi pots publicar coses teves: creacions literàries, fotos interessants i altres coses del teu interès. Passa-t’ho bé!