+*+ SeMpRé SeR ...........éL QuE eTs +*+

25 d’octubre 2005

+*+AuSiàS MaRcH+*+
83_Sí co el malalt qui llong temps ha que jau
e vol un jorn esforçar-se llevar
e sa virtut no l’hi pot molt aidar,
ans, llevat dret, sobtament plegat cau,
ne pren a mi, que m’esforç contra amor
e vull seguir tot ço que mon seny vol:
complir no ho pusc, perquè la força em
tol un mal extrem atraçat per amor.
+*+OpiNiO+*+
En aquesta octàva es veu reflexada la comparació que es fa l'autor amb un malalt terminal que intenta fer un esforç per aixecar-se i al caura és fa més mal.Jo no hi estic d'acord en el que diu, ja que pot ser timit i tindré por de ser rebutxat, peró mai dir que no podràs, que acabaras més ferit, perqué si no ho intentes com ho pots saber...Pots està quiet al llit malat molt temps, peró, encara que tinguís por a caura un altre cop com l'última vegada,ho vas intentant i cada cop et fa menys mal, fins que pot ser un dia et puguis torna a estar dret.El que mai s'ha de fer és perdre la esperança pensar que no sortira bé, perqué pensa-n'ho que conseguiràs res, més que aquest dolor. Has de seguir endebant i enfrontar-te amb els obstacles que et trobis. Perqué quiet, dupto que solucciónis res, a part de sufrir i tindré tot el dolor al teu interior.