LA MAL CASADA

El pare m’ha casada
amb un vell de cinquanta anys;
jo encara no en tinc quinze,
jo encara no en tinc tants.

El dia de la boda
me’n pensava alegrar;
en comptes d’alegrar-me’n
me’n vaig posar a plorar.

Me’n treia la cotilla
amb el llum a l’altra mà;
quan só despulladeta
no m’hi goso a posar.

Me’n dóna una empenteta
i al llit em va tirar;
a la matinadeta em diu:
-Nena, fes-te ençà.

En comptes d’acostar-m’hi
me’n vaig enretirar.
Me dóna una altra empenta
i a terra em va tirar.
L’endemà quan fou dia
al pare ho vaig explicar:
-Ai, pare, lo meu pare,
jo me’n vull descasar.

-Filla, la meva filla,
això no pot ser pas;
ne faran una quinta
que els vells hi hauran d’anar.

Amb els diners del vell
un jove pots trobar
i en podràs ser feliç
i en podràs disfrutar.

+*+OpiNiÓ+*+

No m'agradaria que m'obliguesín a casarme amb algú perqué o diu la meva família i per lo qual no m'agrada que su faguin a ningú. Crec que el camí de la vida las de fer tu no ta lan de fer, perqué la vida es teva o d'ells?¿?¿ ...et poden orienta peró res més. Diuen que el dines porten la felicitat, no depénd d'unh bé material si no de tu i el entorn. Pots ser ric comprarte moltes coses meterials peró emn cambi estas sól i trist sense ningú al costat , i pots se pobre i se feliç i valora tot molt més. La vida no només es el bé meterial si no la gent que t'envolta que et dona ànims que sempre esta quan ho necessitas aquest es el veritable bé de la vida .