A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE

QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT

AB UNA PINTA DE MARFIL

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los de or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava

lo dolç combat, que ab estremada gràcia

aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava

i, temerós de alguna gran desgràcia,

de prendre'ls treves ganes me venien.

+*+ oPiNiÓ+*+

Quan parlem de contrast ekl prime que sens bé al cap es color negre y blanc, ja que es pot veure el contraste que tenen amb molta facilitat.Com el poema enterior em vist on se espresa molt bé. Aquest poema em sembla molt interasant perqué en ves de esta anamurat de la noia sembla que estic enamorat dels cabells, a causa que a la poesia esplica el fet que ell des de la finestra veia el seu cabells de atbetza peró mai s'escolta que parli en la noia ensí. Potser vol destacar aixó peró no estic molt segura de que pensa o opinar sobra aixó.