+*+enYoRanÇa+*+

Trobo a falta aquells dies,

les hores sense fer res,

pero amb un somriure entre dents.

****

Podriem dir que tornaran,

peró no se sap quan.

Ara ha tornat ell ,

amb un aire fred.

****

Ell provoca als meus malsons,

llàgrimas i dolors.

Sense un perqué,

em fa que sentir malament.

****

Enyoro la alegria d'aquells dies;

als meus ulls brillar.

Esperu que tornis haviat ,

perqué així no puc està.

_TrsiStEzA&aLeGrIa_

LA MAL CASADA

El pare m’ha casada
amb un vell de cinquanta anys;
jo encara no en tinc quinze,
jo encara no en tinc tants.

El dia de la boda
me’n pensava alegrar;
en comptes d’alegrar-me’n
me’n vaig posar a plorar.

Me’n treia la cotilla
amb el llum a l’altra mà;
quan só despulladeta
no m’hi goso a posar.

Me’n dóna una empenteta
i al llit em va tirar;
a la matinadeta em diu:
-Nena, fes-te ençà.

En comptes d’acostar-m’hi
me’n vaig enretirar.
Me dóna una altra empenta
i a terra em va tirar.
L’endemà quan fou dia
al pare ho vaig explicar:
-Ai, pare, lo meu pare,
jo me’n vull descasar.

-Filla, la meva filla,
això no pot ser pas;
ne faran una quinta
que els vells hi hauran d’anar.

Amb els diners del vell
un jove pots trobar
i en podràs ser feliç
i en podràs disfrutar.

+*+OpiNiÓ+*+

No m'agradaria que m'obliguesín a casarme amb algú perqué o diu la meva família i per lo qual no m'agrada que su faguin a ningú. Crec que el camí de la vida las de fer tu no ta lan de fer, perqué la vida es teva o d'ells?¿?¿ ...et poden orienta peró res més. Diuen que el dines porten la felicitat, no depénd d'unh bé material si no de tu i el entorn. Pots ser ric comprarte moltes coses meterials peró emn cambi estas sól i trist sense ningú al costat , i pots se pobre i se feliç i valora tot molt més. La vida no només es el bé meterial si no la gent que t'envolta que et dona ànims que sempre esta quan ho necessitas aquest es el veritable bé de la vida .

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE

QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT

AB UNA PINTA DE MARFIL

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los de or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria

del coll que, ab son contrari, més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava

lo dolç combat, que ab estremada gràcia

aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava

i, temerós de alguna gran desgràcia,

de prendre'ls treves ganes me venien.

+*+ oPiNiÓ+*+

Quan parlem de contrast ekl prime que sens bé al cap es color negre y blanc, ja que es pot veure el contraste que tenen amb molta facilitat.Com el poema enterior em vist on se espresa molt bé. Aquest poema em sembla molt interasant perqué en ves de esta anamurat de la noia sembla que estic enamorat dels cabells, a causa que a la poesia esplica el fet que ell des de la finestra veia el seu cabells de atbetza peró mai s'escolta que parli en la noia ensí. Potser vol destacar aixó peró no estic molt segura de que pensa o opinar sobra aixó.

+*+ReS nO eS eL qUe SemBLa+*+

Certs cops, ens posem un mascara per amagar el sentiment o l'estet d'anim per no fer sufrir a les persones que ens emvolten. A vegedes volem intentar donar la impresior de ser algúna cosa que no som y al final ens acabem autodelatant-nos.
Molts cops creus que coneixes alguna persona a causa de haver viscut molts muments o que la des de que ets petit peró això no es veritat. Si en la nostra vida no ens acabem de coneix , tampoco pudem dir que coneixem a altres personas. A part moltes vegades al pensar que coneixem algú ens quedem desabuts quan de cop i volta t'arremet per la esquena.
Les coses no són com veiem a primera vista si no que dins hi ha molts factors que fa que sigui molt complex, no tan simple com els nostres ulls ens reflexen. La vida no és tant simple com la nostra vista ens arriba a ensenya, si no que hi ha molt més, que potser que mai acabarem de descubriru.